SOSTENIBILITAT CREÏBLE

L'altre día vaig rebre del BCD el programa previst per la Barcelona Design Week 2008 (10 al 14 de Novembre). Hi està convidat com a ponent en William Mc Donought, una de les poques persones que convenç quan parla de sostenibilitat, i el que és millor, que ha fet que sigui factible.
El curs passat la "Noche temàtica" de La 2 dedicada a la Sostenibilitat, va emetre un documental on ell explicava les seves propostes i els resultats obtinguts ja arreu del món.

L'hiperconsumisme dels últims anys em treu de polleguera, però tampoc es pot esperar que la majoria de les persones s'apunti a l'ascetisme ecològic que proposen alguns moviments molt compromesos. El més difícil, en definitiva, crec que es esperar que renunciem al benestar adquirit. Particularment em costa de creure amb l'eficàcia (i el sentit) dels moviments de retorn al passat, molt respectables, que promouen que compartim la televisió dins la comunitats de veins, o els que proposen que contem particularment les emisions de CO2 que produïm, quasi bé manualment. Els avenços tecnològics han de permetre altres víes.


Algunes empreses espanyoles han posat en pràctica plans molt ambiciosos, alguns dels quals vem poder conèixer a les Jornades que va organitzar al FAD (*) al Juny passat (Eines per a l'aplicació del Disseny per al reciclatge. La Norma UNE150301). Es va parlar molt del cicle de vida dels productes, del bressol a la tomba i com aconseguir optimitzar el procés, allargar la vida del productes i minimitzar els residuus.


El tomb que donen les teories, i la pràctica, de Mc Donought es el de plantejar la vida del producte del bressol al bressol (crandle to crandle), a a dir, tot surt de la terra i torna a la terra: quan més produïm, més "aliment": el terme biodegradable portat al límit. Així s'entén que potser sigui un dels pocs "ecologistes" que els empresaris es prenen seriosament.

OPEN BIKE... PER NENS

El repte que els hi proposava als alumnes era dissenyar una bicicleta (o vehícle equivalent) per nens, que havia de respondre a un nou ús: bé perque podíem allargar la vida de l'objecte (actualment entorn als dos anys) o perque el nen podía usar-lo de diferents maneres o en diferents situacions. Es proposava, al final, un vehícle d' ús obert, que permetés el joc o l'esport (segons l'edat del nen), que amplies la possibilitats actuals que ofereix el mercat, arribant inclús a proposar noves formes de comercialització. Tot plegat havia de permetre reduïr el parc d'objectes del nen, intentant ademés ampliar les seves opcions de joc i oci.

El contexte del projecte era el nou consum, el tema marc del projecte final d'Estudis que aquest mateix any haviem plantejat als alumnes de quart curs, uns mesos enrera.

A MONTY

Per entrar en el món de la bicicleta com a dissenyadors el primer que vem fer es a anar a veure a l'equip de Monty, fabricant de bicicletes per adults i nens, i especialista en trial. Vem poder veure l'ensamblatge de la bicicleta de l'Ot Pi, 12 vegades campió del mon de biketrial! (l'empresa la va fundar el seu pare).

Vem conèixer els detalls d'aquesta bici reduïda al mínim, en peces i en pes, ultralleugera. Una lliçó de disseny fantàstica.

OPEN BIKE

Als meus alumnes de tercer d'Elisava els hi he fet projectar una bicicleta.
Aquest ha sigut l'any del Bicing, a Barcelona, i també l'any de la Brompton (que encara que minoritaria ha guanyat molts adeptes), i també l'any en que s'ha presentat la primera bicicleta plegable fabricada a Barcelona. Les bicicletes han estat molt presents en els darrers mesos...
En el transfons de tot: la creixent preocupació per la sostenibilitat, l'encariment de la benzina, la salut, i com no, el factor moda.